ASTRONOMIA

Galaxia de Sombrero

• La Galaxia del sombrero, anomenada també M104, a una distància de 28 millons d'anys llum, va ser fotografia per hubble. Hubble és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 km sobre el nivell del mar, amb un període orbital entre 96 i 97 min. Anomenat d'aquesta manera en honor de Edwin Hubble, va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de l'ESA inaugurant el programa de Grans Observatoris. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució òptica major de 0,1 segons d'arc.

• Fabula Nebulosa, per l'aparència que presenta els telescopis, situada entre 3000 i 6000 anys llum.

També hi han altres elements en l'espai com: nebulosa de cono, nebulosa del ojo de gato i un fenomen molt bonic com la nit estrellada.

El cometa Halley

El cometa Halley, oficialment anomenat 1P/Halley, és un estel gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil lar entre 74 i 79 anys. És un dels millor coneguts i més brillants dels cometes de període curt "del cinturó de Kuiper. Se'l va observar per darrera vegada l'any 1986 en les proximitats de l'òrbita de la Terra, es calcula que la següent visita sigui l'any 2061. Encara que existeixen altres estels més brillants, el Halley és l'únic estel de cicle curt que és visible a simple vista, per la qual cosa del mateix hi ha moltes referències de les seves aparicions, sent el millor documentat.

La seva òrbita

L'òrbita del cometa Halley és molt el líptica, amb un focus al Sol, la seva distància més curta al Sol, el periheli és de 0,6 UA, entre les òrbites de Mercuri i Venus, mentre que el seu afeli, la major distància al Sol , és de 35 UA, gairebé la distància de l'òrbita de Plutó. Com a curiositat, entre els objectes del Sistema Solar, la seva òrbita és retrògrada, doncs orbita en direcció contrària als planetes, amb una inclinació de 18 º respecte a l'eclíptica.

EL FORAT NEGRE

És un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l'efecte túnel Quàntic (radiació de Hawking). El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres". Al centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul ia un radi zero. Aquests "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure'ls, i que probablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

DARWIN

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) va ser un naturalista anglès que va postular que totes les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. L'evolució va ser acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seva teoria de l'evolució mitjançant selecció natural no va ser considerada com l'explicació primària del procés evolutiu fins als anys 1930, i actualment constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna.

La teoria original

La teoria original de l'evolució exposada en forma lògica es deu a Joan Baptista de Lamarck, zoòleg francès, la Filosofia Zoològica es va publicar en 1809. Lamarck suposava que els éssers vius estan animats per una força innata amb la qual lluiten davant l'antagonisme de l'ambient. Acceptava també que les adaptacions a aquest ambient, un cop fixades, es propaga a les generacions successives, o sigui que els caràcters adquirits s'hereten. Al desenvolupar el concepte de que apareixen nous òrgans com a resposta a les necessitats de la lluita amb el medi, va deduir que la seva mida i importància es relacionava amb la llei de "l'ús i la manca d'ús", la qual cosa també s'hereta en el curs de les generacions. La teoria lamarquista explicaria l'adaptació de molts vegetals i animals al medi, però en definitiva és inacceptable, ja que les proves genètiques són decisives en el sentit que els caràcters adquirits no es hereten.